Història de la Colònia Güell
El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l'any 1.890 a iniciativa de l'empresari Eusebi Güell a la finca Can Soler de la Torre, situada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, actual Comarca del Baix Llobregat.
L'interès per allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat va fer que la nova indústria es plantegés en el marc d'una Colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades a la mateixa propietat, constituïnt un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l'empresa.A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Així, dotà la Colònia Güell d'equipaments culturals i religiosos i incorporà la corrent modernista a les noves construccions, encarregant projectes a diversos arquitectes, i singularment a Antoni Gaudí la construcció de l'església.
Els palets mestres d'obra van deixar també la mostra del seu talent a molts dels edificis, com és especialment visible a la varietat de cornises i detalls de les façanes.
Les colònies industrials estaven concebudes com una organització socioeconòmica que tenia com a finalitat primera la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part del temps dels homes i dons de la Colònia, per ells i elles era la garantia de tenir un salari regular en uns temps de precarietat econòmica.
Tot i així, el moviment sindical i les reivindicacions obreres arribaren a la Colònia amb el pas dels anys. Al començament de la guerra civil la fàbrica va ser col·lectivitzada i gestionada pels seus treballadors. Acabada la guerra, va ser restituïda a la família Güell, que l'any 1.945 la va vendre a la família Bertrand i Serra. Durant els anys següents la Colònia va continuar la producció industrial i va mantenir la personalitat del nucli urbà diferenciada del poble de Santa Coloma de Cervelló. Aquest últim va continuar creixent en població superant la de la Colònia als anys 60.
La Colònia Güell es va mantenir al marge del creixement urbanístic desorbitat dels anys 60 i 70 en conservar-se com una propietat gairebé compacta que tenia com a objectiu prioritari la producció industrial. En el marc de la crisi del sector tèxtil, l'any 1.973 la fàbrica va cessar la seva activitat, produint un gran impacte social a la Colònia. Durant els anys següents la propietat es va anant venent: la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants, i els equipaments i terrenys de l'entorn a institucions públiques.
Al 1990 el conjunt de la Colònia Güell va ser declarat Bé d'Interès Cultural–Conjunt Històric i es va establir la protecció dels edificis més rellevants, així com de les característiques generals d'edificació.
Als anys del canvi de segle, del XX al XXI, va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça Joan Güell, així com la millora de les pinedes de l'entorn i del camí de Gaudí. L'any 2002, amb motiu de l'any internacional Gaudí, es va construir el nou aparcament per als visitants i es va implantar l'organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.
Història de la Cripta Gaudí
Quan l'Eusebi Güell li encarrega al seu bon amic Antoni Gaudí que construeixi l'església de la colònia li diu, textualment, que faci el que vulga. No li posa límits, ni al pressupost, ni al tipus d'obra que ha de fer, i, com es veurà amb el temps, ni en el termini per a l'acabament d'aquesta
L'any 1.898 Eusebi Güell va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí el projecte d'una església per a la Colònia Güell. Durant els anys següents Gaudí va realitzar diversos estudis previs que van culminar en una maqueta de l'església, instal·lada al seu propi taller, situat al mateix turó on s'aixecaria l'edifici.
L'any 1908 es va iniciar la contrucció del Temple. No obstant això, l'ambicioso projecte, que preveia una església amb dues naus, inferior i superior, rematada per diferents torres laterals i un cimbori central de 40 metres d'alçada, quedaria inacabat. L'any 1914 els fills d'Eusebi Güell van comunicar a Gaudí que no seguiria finançant les obres en curs i aquest va abandonar el projecte. Al novembre de l'any següent el bisbe de Barcelona beneïa la nau inferior, l'única que es va arribar a construir, fet que motivaria que l'església s'anomenés popularment cripta. Entre el 1915 i el 1917, un nou constructor va tancar la nau.
Tot i quedar inacabada, l'església suposa un punt culminant a l'obra de Gaudí. Aquesta edificació inclou, per primera vegada de manera unitària, la pràctica totalitat de les seves innovacions arquitectòniques
La Cripta va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juliol del 2005.