Història de la Colònia Güell i la fàbrica
El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l'any 1890 a iniciativa de l'empresari Eusebi Güell a la finca Can Soler de la Torre, situada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, actual Comarca del Baix Llobregat.
L'interès per allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat va fer que la nova indústria es plantegés en el marc d'una colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades a la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la vida social i econòmica tutelada per l'empresa.
Les colònies industrials estaven concebudes com a organitzacions socioeconòmiques que tenien com a finalitat principal la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part del temps dels homes i dones de la colònia i per a ells era la garantia d'un salari regular en uns temps de precarietat econòmica.
A diferència de la gran majoria de les colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Per això va dotar la Colònia Güell d'equipaments culturals i religiosos va incorporar el corrent modernista a les noves construccions, encarregant projectes a diversos arquitectes i, concretament a Antoni Gaudí, la construcció de l'església.
La Colònia Güell durant el segle XX
Amb el pas dels anys, el moviment sindical i les reivindicacions obreres van arribar a la Colònia. Al principi de la guerra Civil la fàbrica va ser col·lectivitzada i gestionada pels treballadors. Acabat el conflicte, va ser restituïda i la família Güell, l'any 1945, la va vendre a la família Bertrand i Serra. Durant els anys següents, la Colònia va continuar la producció industrial i va mantenir la personalitat del nucli urbà diferenciat del poble Santa Coloma de Cervelló. Aquest últim va continuar creixent en població i va superar la de la Colònia als anys 60.
La Colònia Güell es va mantenir al marge del creixement urbanístic desorbitat dels anys 60 i 70 conservant-se com una propietat gairebé compacta que seguia tenint com a objectiu prioritari la producció industrial. En el marc de la crisi del sector tèxtil de l'any 1973, la fàbrica va cessar la seva activitat produint un gran impacte social a la Colònia. Durant els anys següents, la propietat es va anar venent: la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants i els equipaments i terrenys de l'entorn a institucions públiques.
Bé d'Interès Cultural
El 1990 el conjunt de la Colònia Güell va ser declarat Bé d'Interès Cultural- Conjunt Històric establint-se la protecció dels edificis més rellevants i de les característiques generals de l'edificació.
Als anys del canvi de segle XX al XXI, va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa i la plaça Joan Güell, així com la millora de les pinedes de l'entorn. L´any 2002, amb motiu de l´any Gaudí, es va construir el nou aparcament per als visitants i es va implementar l´organització del servei de visites al de la Colònia Güell.
Història de la Cripta Gaudí
Eusebi Güell va donar carta blanca a Gaudí per a la construcció de l'església de la Colònia Güell. No li va posar límits: ni al pressupost, ni al tipus d'obra ni al termini.
L'any 1898 Eusebi Güell va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí el projecte d'una església per a la Colònia Güell. Durant els anys següents Gaudí va realitzar diferents estudis previs que van culminar en una maqueta de l'església, instal·lada al seu propi taller situat al turó on s'elevaria l'edifici.
L'any 1908 s'inicià la construcció del Temple. Tot i això, l'ambiciós projecte que preveia una església amb dues naus, inferior i superior, rematada per diferents torres laterals i un cimbori central de 40 metres d'alçada, quedaria inacabat. El 1914 els fills d'Eusebi Güell van comunicar a Gaudí que no seguirien finançant les obres en curs i aquest va haver d'abandonar el projecte. El novembre de l'any següent, el bisbe de Barcelona va beneir la nau inferior, l'única que es va arribar a construir, fet que motivaria que l'església es digués popularment cripta.
Tot i quedar inacabada, l'església suposa un punt culminant a l'obra de Gaudí en incloure per primera vegada, de manera unitària, la pràctica totalitat de les seves innovacions arquitectòniques.
Patrimoni de la Humanitat i sostenibilitat
La Cripta va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juliol de 2005 i el 2013 es va convertir en el primer monument amb aquest reconeixement a obtenir la Certificació Biosphere per la gestió sostenible dels seus serveis, títol que ha renovat per alinear-se amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. El 2018, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural, va ser premiada com Millor Destinació de Turisme Cultural Sostenible per la Xarxa Europea de Turisme Cultural i el Premi a la Sostenibilitat del Patrimoni Cultural, Natural i de les Tradicions de Barcelona Sustainable Tourism.