Història de la Colònia Güell

El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l’any 1.890 a iniciativa de l’empresari Eusebi Güell en la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, actual Comarca del Baix Llobregat.

L’ interès per allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat va fer que la nova indústria es plantegés en el marc d’una Colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Així doncs, va dotar a la Colònia Güell d’equipaments culturals i religiosos i va incorporar el corrent modernista a les noves construccions, encarregant projectes a diversos arquitectes, i singularment a Antoni Gaudí la construcció de l’església.

Els paletes mestres d’obra van deixar també la mostra del seu talent en molts dels edificis, com és especialment visible en la varietat de cornises i detalls de les façanes.

Les colònies industrials estaven concebudes com una organització socioeconòmica que tenia com a finalitat primera la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part del temps dels homes i dones de la Colònia, per a ells i elles era la garantia de tenir un salari regular en uns temps de precarietat econòmica.

Així i tot, el moviment sindical i les reivindicacions obreres van arribar a la Colònia amb el pas dels anys. Al començament de la guerra civil la fàbrica va ser col·lectivitzada i gestionada pels seus treballadors. Acabada la guerra, va ser restituïda a la família Güell, que l’any 1.945 la va vendre a la família Bertrand i Serra. Durant els anys següents la Colònia va continuar la producció industrial i va mantenir la personalitat del nucli urbà diferenciada del poble de Santa Coloma de Cervelló. Aquest últim va continuar creixent en població superant la de la Colònia en els anys 60.

 

La Colònia Güell es va mantenir al marge del creixement urbanístic desorbitat dels anys 60 i 70 en conservar-se com una propietat gairebé compacta que tenia com a objectiu prioritari la producció industrial. En el marc de la crisi del sector tèxtil, l’any 1.973 la fàbrica va cessar la seva activitat, produint un gran impacte social en la Colònia. Durant els anys següents la propietat es va anant venent: la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants, i els equipaments i terrenys de l’entorn a institucions públiques.

Al 1990 el conjunt de la Colònia Güell va ser declarat Bé d’Interès Cultural–Conjunt Històric i es va establir la protecció dels edificis més rellevants, així com de les característiques generals d’edificació.

En els anys del canvi de segle, del XX al XXI, va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l’església, l’antiga cooperativa de consum i la plaça Joan Güell, així com la millora de les pinedes de l’entorn i del camí de Gaudí. L’any 2002, amb motiu de l’any internacional Gaudí, es va construir el nou aparcament per als visitants i es va implantar l’organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.

Història de la Cripta Gaudí

Quan Eusebi Güell li encarrega al seu bon amic Antoni Gaudí que construeixi l’església de la colònia li diu, textualment, que faci el que vulgui. No li posa límits, ni en el pressupost, ni en el tipus d’obra que ha de fer, i, com es veurà amb el temps, ni en el termini per a l’acabament d’aquesta

L’any 1.898 Eusebi Güell va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí el projecte d’una església per a la Colònia Güell. Durant els anys següents Gaudí va realitzar diversos estudis previs que van culminar en una maqueta de l’església, instal·lada en el seu propi taller, situat en el mateix turó on s’aixecaria l’edifici.

L’any 1908 es va inciar la contrucció del Temple. No obstant això, l’ambiciós projecte, que preveia una església amb dues naus, inferior i superior, rematada per diferents torres laterals i un cimbori central de 40 metres d’altura, quedaria inacabat. L’any 1914 els fills d’·Eusebi Güell van comunicar a Gaudí que no seguiria finançant les obres en curs i aquest va abandonar el projecte. Al novembre de l’any següent el bisbe de Barcelona beneïa la nau inferior, l’única que es va arribar a construir, fet que motivaria que l’església s’anomenés popularment cripta. Entre 1915 i 1917, un nou constructor va tancar la nau.

Malgrat quedar inacabada, l’església suposa un punt culminant en l’obra de Gaudí. Aquesta edificació inclou, per primera vegada de forma unitària, la pràctica totalitat de les seves innovacions arquitectòniques

La Cripta va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juliol del 2005.

Historia de la fábrica

La fábrica fue el núcleo central y la razón de ser de la Colonia Güell. Dedicada a la producción de terciopelos y panas, su principal diferencia con las fábricas textiles de la época es que utilizaba carbón en lugar de energía hidráulica.
 

La fábrica se empezó a construir en 1890. Justo un año después estaba acabado el primer edificio y se puso en funcionamiento la máquina de vapor de la hilatura. Después se fueron acabando de construir los otros edificios destinados a tintes, secadores, telares etc. que completaban el proceso de transformación del algodón.

Cada uno de los edificios que conformaban la fábrica se destinaba a un trabajo determinado dentro de este proceso de transformación del algodón en tejidos. Todo el transporte de materiales entre los diferentes edificios se realizaba mendiante una red de raíles y vagonetas que recorrían todo el recinto.

El movimiento sindical y las reivindicaciones obreras llegaron también a la Colonia. Al inicio de la Guerra Civil en el año 1936 la fábrica fue colectivizada y gestionada por los trabajadores. Acabada la guerra se restituyó la propiedad a la familia Güell, que en 1945 la vendió a la familia Bertrand Serra.

Història de la fàbrica

La fàbrica va ser el nucli central i la raó de ser de la colònia.
Dedicada a la producció de vellut i panes, la seva principal diferència amb les fàbriques tèxtils de l’època és que utilitza carbó en lloc d’energia hidràulica.
 

La fàbrica es començà a construir el 1890. Tot just un any després estava acabat el primer edifici i es posà en funcionament la màquina de vapor de la filatura. Després, s’anaren acabant de construir els altres edificis destinats als tenyits, secadors, telers, etc que completaven el procés de transformació del cotó.

Cadascun dels edificis que conformen la fàbrica es destinava a un treball determinat dintre d’aquest procés de transformació del cotó en teles. Així hi havia l’edifici de filatures, els telers, el tint, l’assecador, el tallador, l’edifici per la màquina d’aprest, el taller de fusteria i la serralleria. Tot el transport de material entre els diferents edificis es feia mitjançant una xarxa de rails i vagonetes que recorrien tot el recinte fabril.

El moviment sindical i les reivindicacions obreres també van arribar a la Colònia. Amb l’inici de la Guerra Civil l’any 1936 la fàbrica va ser col·lectivitzada i gsetionada per els seus treballadors. Acabada la guerra va ser restituïda a la família Güell, que el 1945 la va vendre a la família Bertrand Serra.

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google